Tomàs d'Aquino
Tomàs d’Aquino va néixer al Castell de Roccasecca al 1225 i va morir a Fossanova al 1274. Va ser deixeble d’Albert Magne i va escriure “Llibre de les Sentències”, “L’ésser i l’essència” i “Summa contra gentiles i la Summa theològica”.
Per a Tomàs hi havia una gran distinció entre filosofia i teologia i, per tant, entre raó i fe. Això es produeix perquè hi ha unes veritats revelades mitjançant la fe i altres que són naturals.
Els articles de fe s’estudien amb la teologia i es creuen amb la pròpia fe, són inaccessibles a la raó que s’ocupa de la part natural, la part dels éssers i la dels axiomes que es mantenen en l’àmbit racional i natural.
Per tant cal trobar una concordança entre raó i fe i d’això s’ocupen els preàmbuls de fe que, a través de la fe, la raó i les veritats naturals, demostren l’existència de Déu, que va crear l’ésser humà com a ésser racional i amb essència.
Vies tomistes
Per demostrar l’existència de Déu, Tomàs d’Aquino s’ajuda de cinc vies en les quals analitza un fet d’experiència, assumeix un principi de causalitat, accepta la impossibilitat de la infinitat de les causes i acaba atribuint tots els conceptes a Déu.
- Primera via: 1) Coses es mouen i el que es mou ha de ser mogut per una altra cosa
2) Impossible que una cosa sigui motor (mogui) i moguda al mateix temps
3) Primer motor que no mou ningú Déu
- Segona via: 1) Ordre en l’encadenament de les causes eficients
2) Una cosa no pot ser causa de sí mateixa, ha d’haver-hi causes intermèdies
3) Primera causa eficient Déu
- Tercera via: 1) Causes poden ser o no ser (néixer o morir)
2) Impossible que hi hagi éssers existents si un dia no existien
3) Ésser que no té la causa de la necessitat fora de sí necessari Déu
- Quarta via: 1) Diferències qualitatives entre els éssers
2) Impossible atribuir la perfecció als éssers si no hi ha un model
3) Causa de bondat i model de perfecció Déu
- Cinquena via: 1) Éssers sense coneixement actuen per finalitat, no per casualitat
2) Impossible que hi hagi ordre si no hi ha una intel•ligència ordenadora
3) Ésser dotat d’intel•ligència que dirigeix els actes Déu
A més d’aquestes cinc vies, Tomàs va proposar tres camins més per conèixer a Déu:
- Via de l’analogia: Déu crea els éssers que al seu torn participen d’ell i prediquen la seva existència per mitjà de la creença.
- Via de la negació: Limitacions dels éssers vius generen que de vegades dubtin de l’existència de Déu i la neguin però és precisament aquesta negació la que justifica l’existència.
- Via de l’eminència: Qualsevol perfecció es pot relacionar amb Déu.
Antropologia i teoria del coneixement (Intel•lecte subministra la imatge del Bé al ésser)
Lleis
* Eterna (Pla de Déu): Saviesa divina que dirigeix totes les criatures cap a la saviesa natural.
* Natural (Inclinacions de l’ésser): Participació de la criatura racional de la llei eterna.
* Positiva: Creada per l’home segons la llei natural.
Degut a això, l’home tendeix a procrear-se, tenir cura dels seus fills i a conserva la seva existència i buscar la veritat. D’aquesta manera assoleix la felicitat natural que esdevé el Bé Suprem.
Jerarquia i coneixement
Els Àngels estan per damunt de l’ésser. L’ésser es divideix en dos parts:
Cos: Connecta l’ésser humà amb els éssers corporis.
Ànima: à Tres potències:
- Vegetativa (vida), s’ocupa de la nutrició i reproducció.
- Sensitiva, sensació i memòria.
- Intel•lectiva: pensament i voluntat.
Procés cognoscitiu: - Sensació, percebre allò individual.
* La memòria enregistra imatges (objectes).
- L’enteniment agent obté els trets importants per fer- los intel•ligibles.
- L’enteniment pacient formula un concepte universal de l’objecte percebut.
L’enteniment agent proporciona un coneixement abstractiu que ens permet aproximar-nos a les espècies intel•ligibles.
GUILLEM D'OCCAM
Guillem d'Occam va néixer l'any 1290 a Occam (Surrey) i va morir l'any 1347 a Munic, va ser un filòsof i teòleg franciscà anglès.
Tenia Quatre característiques o principis:
1- Navalla d’Occam: Simplifica al màxim les explicacions, perquè considera que era important suprimir tot el que no fos evident per la intuició o el necessari per explicar la realitat. Aquest principi, va servir per tallar amb l'escolàstica antiga.
2- Existència = Singularitat: No existeixen essències universals comunes a diferents individus. No hi ha més que coses singulars i concretes que valen per si soles.
3- Principi de l’experiència: Només podem conèixer el que és singular de manera directa i immediata. Occam parla d'una intuició intelectual, que permet a l'enteniment, el coneixement de les realitats singulars com existents.
4- Nominalisme: Els conceptes no poden representar essències que no existeixen en realitat, són simplement signes lingüístics. Per Occam existeix directament la cosa i no el concepte.
A més, Occam parla del voluntarisme, que la seva característica fonamental és que Déu és omnipotent i res limita la seva voluntat. El món és com és perque Déu ho vol així.
Per Occam la raó i la fe no tenen cap relació. Tot i ser religiós Occam rebutja el poder papal.
Recopilat per Eros López,
Sentim el retard i esperem que us sigui d'ajuda
