"La intel·ligència és la qualitat del dia a dia"

dissabte, 30 d’octubre del 2010

Protàgores, exemple de sofistes

Protàgores defenia el relativisme del coneixement i dels valors, per això negava que existissin valors universals per a tots els homes, per tant, que tot era relatiu, tot depenia de cadascú.
Per això la seva frase tan famosa: “L’home és la mesura de totes les coses, tant de las que són, com las que no són”. Per tant ens vol dir que la veritat depèn de cadascú, que per una persona no pot ser veritat alguna cosa que per una altra si, i que aquesta és el que nosaltres sabem segur que existeix, però nosaltres, cadascú, no tothom.
En el concepte de la veritat ell creia que aquesta no era objectiva, que no existia una veritat ni objectiva, ni absoluta ni universal, simplement una veritat natural, una veritat que depèn de la percepció de cada persona, una veritat en la qual nosaltres la veiem tal com és, una veritat relativa.
Per això el relativisme dóna per bones totes les opinions, per això no dóna un únic criteri de veritat i per això tots podem defendre les nostres creences basant-nos cadascú en les nostres pròpies veritats.
Jo estic molt d’acord amb el pensament de Protàgores ja que la veritat absoluta per mi no existeix, cadascú veu les coses amb diferents ulls que l’altre i té un pensament diferent i per això cadascú creu en una veritat que és relativa.
Tothom té dret a creure en la seva pròpia veritat però moltes opinions són més vàlides que altres per mol que siguin veritat.
Per tant acabaria dient que no totes les veritats són mentida ni totes les mentides, veritat, ja que tot és relatiu.
Victor Màquez Llovera 2G-12

3 comentaris:

  1. El relativisme és la base del debat i per tant crec en la necessitat que cadascú tingui una visió pròpia i vulgui disuadir a la resta aportant arguments. Crec que aquesta vessant de Protàgores és molt encertada, per mi, tot un referent.

    ResponElimina
  2. Trobo que la visió de Protagores és molt convincent i acertada. Tothom, com dius Victor, té la seva pròpia visió de la realitat, influida pel que l'envolta i pels que l'envolten, i no tothom haura vist el mateix, viscut el mateix, après el mateix, i per tant, crec que la nostre visió de la realitat es fa amb l'experiència del temps.

    Estic d'acord amb la teva reflexió personal, però crec que hi han veritats per sobre d'altres, que si les estudièsim, veuriem que anulen a moltes altres vision personals ja que tenen més força i més claretat.

    Climent Martinez.

    ResponElimina
  3. Jo, per una banda estic a favor de Protàgores, ja que penso que la veritat, tal i com sen's defineix és una cosa que és personal, i que cadascú veu les coses desde la seva realitat i per tant creura en una cosa o una altre.
    També és cert que no totes les veritats no són universals i úniques per a cada individu, ja que hi ha veritats, que són assimilades desde el mateix moment en que naixem.

    Per exemple, totom pot afirmar que és veritat el fet de que va néixer, tothom pot afirmar que en un moment o altre morirem.

    En conclusió trobo que Protàgores el que defensa és el pensament, i que cadascú ha de veure les coses desde el seu punt de vista.

    Kikus Blasco Oliver.

    ResponElimina