"Res és; si alguna cosa fos, no es podria comprendre; i si es pogués comprendre, no es podria comunicar als altres"
Aquesta afirmació podem dividir-la en tres parts que s’interrelacionen entre elles però es poden analitzar per separat.
Tesi 1: Res existeix
Si alguna cosa tingués existència hauria de ser etern, segons Gòrgies. En aquest cas, al ser etern seria infinit i tot el que és infinit no pot estar en res i, per tant, no pot existir. Això és un cicle que es va donant successives vegades i en cada moment es planteja el mateix raonament.
Tesi 2: Si alguna cosa existís no podría conèixer-se
Aquesta segona tesi sorgeix partint de la hipòtesi de la pròpia equivocació. Gòrgies pensa que, en contra de l’afirmació de Parmènides que deia que no és possible pensar el que no és, hi ha coses que es pensen i que no existeixen i coses que no existeixen que es poden pensar (ideals, mites...). D’aquesta manera declara que si alguna cosa existís no podria ser pensat (si el que es pensa no existeix, el que existeix no es pensa).
Tesi 3: Si alguna cosa es pogués conèixer no es podría comunicar
Gòrgies opina així partint de la idea que la paraula només comunica sons. Vol manifestar la diferència entre el mot i el significat i destacar la impossibilitat de transmetre la realitat mitjançant la paraula.
Gòrgies tenia una perspectiva molt clara en la seva concepció del món i tot i que no la comparteixo, la respecto. Gòrgies està considerat com un dels millors representants dels sofistes, les idees dels quals han estat molt criticades, però crec que si se li dóna tanta importància al seu pensament deu ser sinònim que els mètodes que emprava partien de la lògica i experiència.
Eros López
Estic totalment d'acord amb tu Eros. No participo en aquest ideal Georgià, crec que és molt dificil d'imaginar per mi els conceptes que ens vol transmetre, ja que si les coses no existeixen, què és la existència? i que es tot allò que percebem, sinó més que una falça realitat existent, un reflex de la realitat, del món intel·ligible, i del que en tenim records segons Plató? Per tant, jo opino que si que hi ha existència, potser no en aquest món aparent, però si en un altre, del qual les ànimes provenen, i les quals ens transmeten un cert coneixement en versió de memòries.
ResponEliminaCliment Martinez
Jo tampoc comparteixo aquest pensament, penso just al contrari, que tot existeix inclús el que podem pensar existeix en la nostra ment i les coses que no existeixen són les que no es poden conèixer. No obstant jo estic d'acord amb Gòrgies en el que diu de que "si alguna cosa es pogués conèixer no es podria comunicar", ja que el llenguatge és tan sols un arranjament, un nyap com l'ésser humà. El llenguatge surt del sons que produeixen les cordes vocals i que comparteix el mateix tub que fem servir per menjar, que vull dir amb això? doncs que el llenguatge no és un estri per comunicar,simplement nosaltres li hem donat aquest ús a mesura que hem anat evolucionant.
ResponEliminaPer tant comuniquem i transmetem allò que ens interessa que a vegades no existeix o no és veritat, per això comparteixo aquesta idea.
Victor Marquez Llovera
Jo per una banda estic d'acord amb Gòrgies, ja que ningú té la mateixa concepció sobre una taula, o sobre un plat.
ResponEliminaSi ara ens fessin pensar alhora en un taula segur que entre nosaltres 4 pensariem una taula diferent cadascú.
Jo crec que el que no existeix és una idea global, real i verdadera, sobre totes les coses ja que tothom en té una concepció diferent.
Per altra banda si que crec que les coses existeixen, perque existeixen en el nostre cap, i és aquí on les coses són infinites i són reals.
Kikus Blasco Oliver.