L’utilitarisme de Mill i les crítiques de Rawls.

Podem definir l’utilitarisme com a les accions bones o dolentes en la mesura que aquestes tendeixen a incrementar el benestar o el malestar.
Mill creu que la recerca de lo bo vinculat al plaer ha de ser destinat al major nombre de persones possible.

L’objectiu principal de l’utilitarisme és la felicitat. La felicitat personal sempre es troba dins d’un context de felicitat, quan alguna cosa ens produeix un benestar, si no ens trobem en un context de felicitat el que ens produeix és contentament.
Es podria dir, que el conjunt de contentaments d’un grup o societat pot aportar la felicitat dels seus individus.

Hi ha dos tipus de plaers que aporten benestar, els intelectuals, per Mill, eren superiors als carnals. El benestar general té prioritat a la suma de plaers individuals.

Les crítiques de Rawls, amb les cuals estic en una gran majoria d’acord, penso que la gran funció que tenen és desidealitzar un utilitarisme que el que busca és la igualtat, sense trobar la superació.
Una de les crítiques és que el que és útil, és injust. En aquest cas, estic totalment a favor amb Rawls ja que el que potser és bo per una majoria, també pot ser injust per a una minoria, parlant de benestar, una persona que ha obtingut amb més esforç, més oportunitats i perquè no, amb més sort, ha de poder gaudir de el que la vida li ofereixi i hagi aconseguit.

No crítico la voluntarietat personal, ni dono soport a l’egoísme, però tampoc hem de caure en la mediocritat. Dins de la societat actual hi ha molta gent que s’aprofita d’aquesta igualtat imposada, gent que pot ser ajudada d’una altra manera i que en canvi, per la por al descontentament de una majoria, no s’estableixen unes diferències.
Aquestes diferències no han de marcar en cap moment la desigualtat.

Ajudar a els altres és positiu per a una societat, però les ajudes han de ser reals i útils, han d’aportar lo nescessari per a el desenvolupament de persones amb menys recursos, no han d’igualar a el que té més amb el que té menys, perquè al final, no hi haurà ningú per ajudar als altres.

Finalment, m’agradaria remarcar, que l’utilitarisme sería més aviat una aproximació a un model utòpic, i que per això les crítiques que s’en fan poden semblar més coherents en la societat en que ens trobem.




P.D: Em sap greu el retard de la publicació de John Stuart Mill, i que en conseqüència hacobert la publicació del meu company Climent.


Kikus Blasco Oliver, 2G.